Teresa de Calcuta
Macedònia 1910 - Calcuta 1997
Teresa de Calcuta als 18 anys quan el seu pare va morir es va anar cap a Dublín, on va començae a estudiar Magisteri.
Durant quasi 20 anys es va dedicar a ser proesora, després li va demanar permís al Papa, un permís especial per abandonar la congregació de Nuestra señora Loreto, i es va dedicar a cuidar als pobres que habitaven per els carrers.
Després va fundar una congregació religiosa a la que va anomenar Misioneras de la Caridad, es va integrar als barris més pobres de Calcuta (Índia) per ajudar als famolencs/assedegats, als malalts de lepra, als nens odfes... Poc a poc es van començant a unir més missioneres a la seva congregació. En 1948 va obrir el seu primer refugi.
En 1964 va obrir un refugi per als leprosos, i va convèncer al Papa per obrir un refugi per indigents en el Vaticà.
En 1979 va guanyar un premi nobel de la pau. Al 1986 la seva salut ca començar a ser débil i el seu cor se li va fer debil. En 1993 se li va infectar el cor de malaria de nueva Delhi, així doncs van començar a empitjorar els problemer de cor.
Uns quants dies després de fer 87 anys Teresa va tenir que ser ingresada en un centre de cuidats intensius de Calcuta. On es va quedar allà fins el deu ultim dia de vida al Setembre de 1997.
"Ayudar a los más pobres de los pobres"
Lucía Díaz Naranjo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada